crisi
econòmica

El sistema capitalista es fonamenta en un creixement infinit, que no contempla límits socials ni planetaris. Mentre que passada la Segona Guerra Mundial, aquest sistema es va nodrir de l’abundància i explotació de matèries primeres, processos d’industrialització vinculats a avenços en una suposada eficiència i la creació d’una societat del consum exponencial, aquestes condicions avui en dia ni es donen, ni són desitjables.

Els recursos naturals són finits, l’eficiència una fal·làcia, i al capital li costa cada cop més trobar nous mercats, crear noves necessitats. El que avui en dia coneixem com a crisis econòmiques són un dels símptomes de la incapacitat del sistema capitalista de sostenir-se, són el recordatori cíclic que no es pot créixer per sempre.

I per cada crisi econòmica, patim retrocessos multidimensionals. Doncs en els moments de “vaques magres” es creen contextos perfectes per privatitzar serveis públics i bens comuns, per vulnerar i minorar drets humans, per extreure i consumir més recursos, i per consolidar dinàmiques patriarcals i de dependència Nord-Sud. Les crisis no són fets aïllats, sinó que són recurrents, formen part de la lògica capitalista i serveixen per consolidar-ne el sistema. És, per tant, vital que no parlem només de crisis econòmiques, sinó que entenguem que en són moltes i que tenen el seu origen en el sistema capitalista, patriarcal, colonial i racista.