En l’anuari recollim dades, anàlisis i reflexions d’un any, com sabem, especialment exigent en matèria de respostes a necessitats socials. En efecte, aquest primer anuari es publica en el context de la pandèmia, d’una crisi social i ecològica que segueix i s’amplifica. La crisi que la pandèmia i la seva gestió han fet del tot visible, en bona mesura és una continuïtat de la crisi anterior, la de 2008.
Aquesta crisi, o aquestes crisis superposades, han tingut, tenen i tindran un impacte en les nostres vides que, en realitat, fan que tal vegada calgui deixar d’anomenar-les com a “crisi”, com a situació excepcional que trenca una normalitat. Potser la “nova normalitat” sigui això, una emergència estructural, permanent, sense ruptura, el resultat d’un model, el capitalisme, que per negar el passat ha acabat destruint la possibilitat de futur.