crisi
energètica

Els efectes de l’escassetat de recursos naturals, causats per l’acció humana, són la falta d’accés a fonts energètiques. Aquesta escassetat es pateix tant a Catalunya, a l’estat espanyol, a Europa i arreu, però els seus efectes són més punyets altre cop al Sud Global, i especialment a les àrees riques en aquests recursos naturals. 

La fi imminent dels recursos fòssils en els quals s’ha basat el creixement capitalista en les últimes dècades mou la geopolítica internacional, motiva conflictes bèl·lics i consolida les relacions de dominació Nord-Sud. I la suposada transició verda que ha de posar fi a la dependència de recursos fòssils no sembla qüestionar el model extractivista, colonial i consumidor que ens ha portat on estem ara. 

Perquè la transició s’ha de fer basant-se en les energies renovables i l’elèctrica. Però la viabilitat d’aquesta última depèn altre cop de l’extracció de recursos naturals finits que s’obtenen sense tenir en compte els conflictes socioeconòmics que genera l’explotació, i que s’estan repartint de manera desigual entre nacions. No es pot desvincular, per tant, la crisi energètica de les crisis econòmiques capitalistes, de la crisi climàtica i la crisi de cures: juntes conformen una crisi global que s’emmarca en una situació de crisis multidimensionals i superposades que interactuen entre si, i que troben el seu origen en un sistema capitalista, explotador de recursos naturals, patriarcal, colonial i racista.